Atòbiu Limba e Tenore

Sa die de sa Sardigna 2014

Bintoto atòbios pro Sa die de sa Sardigna

Su Sòtziu Tenores Sardigna paris cun àteros binti sòtzios culturales at ammaniadu 28 atòbios in ateretantas biddas sardas. 

Custos atòbios sunt istados aprontados gràtzias a su contributu de s’Assessoradu a sa Cultura, Istrutzione, Ispetàculu e Isport de sa Regione Autònoma de Sardigna, pro “Sa Die de sa Sardigna 2014″.

In 20 de custos atòbios su progetu est istadu presentadu dae sos 20 sòtzios culturales, cadaunu in sa bidda sua, cun su coordinamentu de su Sòtziu Tenores; sos àteros 8 atòbios sunt ammaniados in totu dae su Sòtziu Tenores Sardigna.

Sunt totu manifestatziones copiules, in su sensu chi sunt meda simizantes s’una cun s’àtera sigundu sa manera de traballare de su Sòtziu Tenores chi como si potet guasi nàrrere chi est una traditzione. Sunt atòbios culturales pro arrejonare e pro cantare, non b'at nudda chi si podat nàrrere folclorìsticu (in su sensu malu de custa paràula), non b'at costùmenes antigos, cadaunu si bestit comente li paret, gai comente faghet cada die, si cantat a piaghere, cantu si cheret e su chi si cheret cantare. 

Sos argumentos de totu sos atòbios sunt duos: sa limba sarda e su càntigu a tenore.

Sa limba ufitziale est su sardu. 

Si faghet totu in sardu, sos manifestos, sa publitzidade, sas pàginas in facebook, custu situ Internet, sas intervistas, sas partetzipatziones in sas ràdios, sas presentadas, sas arrejonadas e, non b'at bisonzu de lu nàrrere, sas cantadas.

A fàghere faeddare in sardu, in cale si siat pronùntzia de su sardu, totu sos reladores cheret nàrrere a intèndere 56 relatas de calidade in sa limba nostra. Petzi a unu furisteri est istadu permissu de pòdere faeddare in italianu. Sos reladores sardos, fintzas cussos pagu abituados a faeddare in sardu a dae in antis de unu micròfonu, si sunt impinnados e die pro die semus bidende chi bi essint arrejonadas bellas chi agradant a sa gente propiu ca sunt in sardu e si cumprendent menzus meda.

Cada atòbiu est partzidu in tres mamentos:

  • a manzanu laboratòriu de tenore cun sos dischentes de sas iscolas de sa bidda (belle e semper in s’iscola mèdia ma a bortas fintzas in iscolas superiores)
  • a merie, a ora de sas chimbe e mesa o ses, cunferèntzia cun sas relatas de duos reladores; unu espertu de limba sarda e unu de tenore o de mùsica de traditzione orale. Custu proite cada bia si  depent pigare custas duas cambas de arrejonu. A fàghere 28 atòbios cheret nàrrere a abbaidare dae 28 chirros diferentes  s’argumentu de sa limba e cussu de su càntigu in Sardigna. Sos espertos gramados a faeddare sunt totu pessones chi ant istudiadu e traballant comente etnomusicòlogos o linguistas, comente mastros, professores o giornalistas e fintzas cantadores a tenore e poetas.
  • paris o pustis a su cunferèntzia cantant a tenore 5 o 6 grupos de cantadores seberados in mesus a cussos iscritos a su Sòtziu Tenores. Bator tenores benint dae diferentes zonas e unu o duos sunt de sa bidda.

Su presidente o unu cumponente de su diretivu de su Sòtziu ghiat sas seradas, su tenore de sa bidda est custu chi organizat chirchende su logu in ue fàghere cunferèntzia e cantadas, chi acollozit sa gente furistera e de sa bidda matessi, cumbidende e aprontende sa chena pro totus.

Su diretivu de su Sòtziu at detzisu de dedicare totu sos atòbios a s'ammentu de Piero Sanna "Pi Zero", sa boghe e mesu boghe de su tenore Remunnu 'e Locu de Bitti, chi est mancadu unu mese in antis de cumintzaremus cun sos atòbios. Piero, mancari no esseret de su diretivu, acumpanzaiat semper a Danielle Cossellu a cada riunione e gai at partetzipadu pro annos a sas atividades de su sòtziu. Fiat connotu pro sa boghe, chi amus a tènnere pro semper in origras, e ca fiat un'òmine bonu, un'amigu de totu sos cantadores e de totu sos passionados de su tenore.

Cantamus pro Pi Zero e pro totus sos cantadores chi ant fatu s'istòria de su càntigu a tenore in cada bidda de Sardigna.